El futurisme torna a néixer?
Per Marcos Castells Giménez
Vaig trobar a la plataforma Substack un butlletí estatunidenc anomenat The New Futurists, dirigit pel professor per la Universitat de Carolina del Nord, escriptor i il·lustrador Ben Bolling. En aquest butlletí, Bolling i altres col·laboradors publiquen articles breus, il·lustracions i assajos amb l'objectiu «d'explorar nous mons estranys». Des d'aquesta mateixa plataforma, The New Futurists han llençat una sèrie de còmics que ells anomenen Gòtic Americà (American Gothic) ―de la mà d'Ezequiel Rubio, il·lustrador, i el propi Bolling―, i consta de diverses historietes protagonitzades per personatges històrics que volen salvar el món de diverses amenaces, com ara una força sobrenatural que intenta manipular J. Edgar Hoover per tal que, des del seu despatx del FBI, reescrigui la història segons la seva pròpia voluntat; o, per exemple, seguim Edgar Allan Poe en una aventura al llarg de l'oest americà mentre persegueix Silas Blackwood, el líder d'una secta.
Aquest mateix moviment publicà el 30 de gener de 2022 A New Futurist Manifesto. Al contrari del que podríem pensar, aquest manifest intenta allunyar-se del «futurisme clàssic» fundat pel poeta italià Filippo Tommaso Marinetti (1876-1944), tal i com diu en el següent fragment, que serveix com a introducció al manifest:
Poc després del llançament de The New Futurists, vaig rebre un correu electrònic d'un
col·lega preguntant: «Què és un nou futurista? Els hi ha succeït quelcom als
vells futuristes?» «Doncs sí», vaig respondre irònicament, «Han mort. Quin
alivi.»
Ben Bolling a The New Futurists (traducció pròpia)
Després d'aquesta introducció, l'autor fa un breu recull històric del terme «futurisme», basat, essencialment, en la definició que ofereix el diccionari d'Oxford, tal i com ell mateix cita. Seguint aquesta línia argumentativa, acaba comparant els «futuristes clàssics» amb el moviment supremacista Proud Boys, però no justifica per què fa aquesta comparativa. És a dir, que Bolling intenta amb totes les seves forces narratives demonitzar el moviment de Marinetti precisament per autoafirmar el seu, ridiculitzant, fins i tot, el Manifest Futurista original: «Com és que avui dia només els excèntrics [wackaloons] que viuen al bosc escriuen manifestos?».
El Nou Manifest de Bolling ―que, cal dir, no pretén ser EL MANIFEST, sinó que fa una crida perquè més persones presentin el seu―, és, pràcticament, tot el contrari al manifest que publicà Marinetti el 1909 al diari francès Le Figaro. El Nou és una mena de crit a l'espiritualitat i la fraternitat, i òbvia ―de fet, rebutja― les proclames essencials del moviment original, com repudiar l'academicisme i l'exaltació de la guerra. Ara, les biblioteques i museus ens «salvaguarden dels cobards, oportunistes i tirans»; en canvi, Marinetti, metafòricament, afirmava que s'havien de «destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies de tota mena». Sobre la guerra, Bolling afirma el següent: «No hi ha glòria en la guerra. El despreci és obliteració»; però Marinetti deia que hem de «glorificar la guerra –única higiene del món–, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels llibertaris».
Hi ha molts aspectes més que trenquen ideològicament, i de manera directa, amb el futurisme original, el qual, si l'intentéssim extrapolar als nostres dies, seguiria allunyant-se de la proposta americana. Qüestions com la de la dona, o fins i tot l'apropament al feixisme, són evidències que ens mostren com, en cas de voler reviure un moviment, s'han de revisar certs aspectes que, seguint fins i tot una línia de pensament filofuturista, podem considerar ja obsoletes. De totes maneres, les idees de The New Futurists s'apropen més a un tradicionalisme que no pas a un Plus Ultra agressiu, demostrant que de futuristes només tenen el nom. Fins i tot artísticament ―obres que no mostraré per qüestions de drets d'autor― exalten només paisatges paradisíacs i muntanyosos, on destaquen la calma i la temprança. I és que es pot ser crític i es pot pretendre actualitzar un moviment, però actualització no és sinònim de perversió.
ISSN: 3081-3778