Fiume: poetes, fascios, anarquistes i llibertins. L'avantguardisme encarnat en un tros de terra.

La ciutat de Rijeka, a Croàcia, que és actualment un lloc portuari i que acull una gran quantitat de turistes i estudiants internacionals, va ser durant un llarg temps la ciutat anhelada per nacionalistes de tots els països adjacents: des dels venecians que atacaven sense miraments per arrabassar-la del domini dels Habsburg; passant pels feixistes de Mussolini que la consideraven «espiritualment italiana»; els alemanys hitlerians, durant la Segona Guerra Mundial, volent aquest avantatge territorial i lluitant contra feixistes i partisans; fins a la substitució ètnica per part de la Iugoslàvia comunista durant els anys quaranta i cinquanta contra la població italiana. Fins que no va passar a formar part de Croàcia, la ciutat rebia el nom de Fiume, sobrenomenada pels romans i que significa «riu».

És una ciutat que sempre ha tingut un morbo especial per ser dominada, en part per la transgressió intrínseca que l'acompanyava, precisament per ser una ciutat quasi apàtrida i, per tant, allunyada de tota parafernàlia nacionalista o ideològica. En paraules del professor i periodista Antonio Scurati, Fiume, durant els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, era «el puerto franco de la rebeldía de todas las tendencias políticas, nacionalistas e internacionalistas, monárquicas y republicanas, conservadoras y sindicalistas, clericales y anarquistas, imperialistas y comunistas. Las vanguardias políticas, sociales y artísticas de toda Europa se apresuran a acudir a la feria de las maravillas: soñadores, libertarios, idealistas, revolucionarios, inconformistas, aventureros, una multitud de héroes e inadaptados, talentos inquietos y excéntricos, hombres de acción y ascetas, desesperados sin nada que perder y millonarios en busca de emociones, jóvenes violentos y escritores de moda en París, artistas vegetarianos y sacerdotes que han colgado los hábitos, amazonas con uniformes militares y militares disfrazados de bailarines, seductores en busca de conquistas femeninas y pederastas en busca de conquistas masculinas. La amalgama despierta el entusiasmo, la bacanal resulta orgiástica, la licencia normal, el desenfreno absoluto, el espectáculo continuo, la fiesta ininterrumpida. El individualismo, la piratería, la excentricidad, la transgresión, las drogas, la libertad sexual, el cosmopolitismo, el feminismo, la homosexualidad, el anarquismo sitúan a Fiume fuera del mundo y, al mismo tiempo, por encima de él». (Scurati, 2020, 125). No és d'estranyar, doncs, que els avantguardistes artístics italians sentissin una obsessió malaltissa per aquesta ciutat.

De fet, el poeta i amic de Mussolini, Gabriele D'Annunzio, va liderar ell mateix la conquesta de la ciutat l'any 1919, acompanyat de militars rebels. Però aquesta conquesta no va ser merament nacionalista, ni patriòtica, sinó que va ser essencialment espiritual. El nom que va rebre la ciutat és «Empresa de Fiume». Per tant, Fiume, més que qualsevol altra cosa, era un projecte pels avantguardistes en el qual podien intentar aplicar la seva cosmovisió en un marc polític. D'Annunzio, juntament amb el sindicalista revolucionari Alceste de Ambris, va redactar una mena de constitució artística, anomenada La Constitució per l'Estat Lliure de Fiume, o Carta de Carnaro. En aquesta constitució s'entrellaçaven idees de doctrines polítiques diverses i quasi contradictòries, com el sindicalisme, un proto-feixisme, l'anarquisme, el futurisme, el corporativisme, el socialisme, etcètera. De fet, un dels elements clau de la constitució és la música com un element reformador: «En la Regencia Italiana del Carnaro, la música es una institución social y religiosa. Cada mil o dos mil años renace del alma de un pueblo un himno inmortal. Un gran pueblo no es solamente el que crea un Dios a su imagen y semejanza, sino aquel que crea un himno para su Dios. Si cada renacimiento de un pueblo noble es un esfuerzo lírico, si cada sentimiento unánime y creador es una potencia lírica, si cada orden nuevo es un orden lírico en el sentido vigoroso e impetuoso de la palabra; la música, el lenguaje del ritual, tienen el poder, sobre todo lo demás, de exaltar el logro y la vida del hombre. ¿No parece que la gran música anuncia cada vez a la multitud absorta y ansiosa el reino del espíritu? El reinado del espíritu humano no ha empezado todavía». (D'Annunzio & de Ambris, 1920, LXIV).

Als revolucionaris de Fiume, com D'Annunzio, de Ambris, Marinetti o el mateix Mussolini, els inspirava la velocitat, la ideologia de la revolució constant, el fet de no seguir uns paràmetres pragmàtics o un ideari de gestió pública, sinó la formació d'una empresa espiritual, metafísica, ràpida, dinàmica, anti-tot i a favor de res que no representés la força i l'art avantguardista. Volien matar i enterrar tota tradició. Encara no eren feixistes purs, però tampoc antifeixistes; no eren reaccionaris, però tampoc revolucionaris; ni molt menys eren progressistes, però ni de broma eren conservadors. Aquesta gran contradicció artística i poètica només podia culminar en un estat anàrquic, però militaritzat, antitradicional, autoritari però lliure. Tot aquest compendi ideològic estava representat per la llibertina ciutat de Fiume, i és per aquest motiu que la seva conquesta era una qüestió de vida o mort: no hi havia motius militars, ni polítics ―en un sentit pragmàtic―, sinó que el motiu era poètic, Fiume era un llenç on podien pintar la seva caòtica obra feixista, socialista, republicana, monàrquica, sindicalista, dinàmica, ràpida, sorollosa, sexual, autoritària i llibertària.

Obres citades

D'Annunzio, G., & de Ambris, A. (2011). «Carta de Carnaro» Constitución de la Regencia de Carnaro. Constitución Web, biblioteca virtual de documentos históricos.

Scurati, A. (2020). M. El hijo del siglo / M. The Son of the Century. PRH Grupo Editorial.

Obres consultades

Marinetti, F. T. (2013). Necesidad y belleza de la violencia (J. J. Gomez Gutierrez, Trans.). Gegner.

Russiolo, L. (1996). El arte de los ruidos (Universidad de Castilla la Mancha, Ed.; 3ra ed.). Revista sin título.

ISSN: 3081-3778