'Un simple accident', crítica al règim iranià a la gran pantalla

Text d'Ariadna Castelló Caus

Portada Un simple accident

Pòster oficial de 'Un simple accident'. © Jafar Panahi Film Productions / Les Films Pelléas. Cortesia de La Aventura Cine.

La pel·lícula comença amb un accident de cotxe que pateix una família de Teheran. No és gaire dramàtic, només els obliga a parar-se a un taller mecànic; és un simple accident. Però és suficient per Jafar Panahi per desenvolupar tota una condemna a l'abús de poder de la dictadura iraniana.

Aquest és l'últim film del director iranià Jafar Panahi, qui ha tingut una carrera marcada per la violència i pressió del règim del seu país. Amb 'Un simple accident', en fa una doble crítica. Per una banda, desafia al règim teocràtic iranià rodant la pel·lícula de manera clandestina, i aconsegueix tirar-la endavant. Per l'altra posa en evidència i denúncia l'opressió del règim des d'allò més conceptual. Des de la pregunta, no les respostes.

La pel·lícula proposa cinc protagonistes molt diferents entre ells, els quals personifiquen cinc respostes diferents a aquestes preguntes que planteja Panahi. És una obra coral que posa sobre la taula els límits de la justícia i la venjança. Cada un dels personatges viu el trauma de manera diferent, i hi actua en conseqüència des de llocs diferents. És aquí on es veu que el gran tema del film és la culpa i la bondat dels qui una vegada van ser torturats.

Durant els 105 minuts que dura la pel·lícula, el director barreja la comèdia absurda, el thriller i la crítica política. Els va alternant, canvia de to segons li convé. Això la converteix en imprevisible i viva. Anima a l'espectador a no desconnectar.

El punt àlgid és, sense dubte, el final. Tensió, drama i desconcert. Corregeixo; el doble final. El tema central es capgira: deixa de ser el plantejament de què fa una víctima quan es troba amb el seu agressor i passa a ser el de què fa el torturador quan troba a qui l'havia capturat. Aquí apareix la gran crítica cap al govern iranià. Apareix la idea que els torturats tornaran a ser-ho i, per tant, perpetua l'estatus de torturador i torturat.

ISSN: 3081-3778